Les pastes que us presento avui les vaig conèixer l'estiu passat durant una ruta que vam fer per Astúries. Aquesta bellíssima comunitat autònoma té una gastronomia excel · lent, i la seva rebosteria tradicional és generosa i exquisida. Vagis on vagis, et trobes alguna delícia de provar, i aquestes marañuelas, que són d'un preciós poble de mar anomenat Candás (altres zones tenen les seves pròpies), estan més que riques, ¡Riquíssimes!. En tots encantar, i allà mateix ens van comentar els ingredients que portaven,es, i alguna explicació genèrica sobre a elaboració… Vaig pensar que havia de fer-les en quant tingués ocasió, ¡Estaven boníssimes!, així que fa un parell de setmanes vaig començar a Bustar la recepta, però no vaig aconseguir trobar cap que s'ajustés al que m'havien indicat. Fins que vaig topar amb un llibre de 1970, “El llibre d'or de la cuina espanyola”, on vaig trobar el que, jo crec, és la recepta que més s'adapta. De veritat us animo a fer-les, doncs no són molt complicades com veureu. L'única cosa que dóna una mica més de treball és fer les formes de les pastes, ja que la massa és delicada i es trenca fàcilment, res que no solucioni una mica de paciència. Aquí us la deixo, Esperem que gaudeixi de la!

Elaboració:

  1. Coem la mantega durant uns minuts una vegada que entri en ebullició. La deixem temperar i la colem.
  2. En un bol batem la mantega cuita amb el sucre fins que es formi una fina crema.
  3. Afegim el suc de la llimona, l'anís, els ous, els rovells i un pessic de sal, i seguim batent fins que es barregi tot bé.
  4. Afegim a poc a poc la farina fins a formar una pasta que es pugui treballar amb les mans. Passem a pastar fins a deixar-fina i no s'enganxi a les mans.
  5. Formem cordons de massa i els donem diferents formes, de vuit, de trena, d'espiral, ..
  6. Col · loquem sobre una placa o llauna greixada o folrada amb paper sulfuritzat, i les coem al forn preescalfat a 180 º C durant 25- 30 minuts.

Només una anotació. Com veieu, les meves no estan molt daurades i, encara que la meva poca habilitat amb la càmera ajuda a decolorar-, realment tampoc vaig voler coure massa per por que quedessin molt dures. I la veritat, la textura va quedar perfecta, es desacían a la boca fàcil i agradablement. Però bé, si les voleu més daurades, crec que amb 2-4 minuts més de forn seria suficient. Que les gaudiu, ¡Fins aviat!

Encar